Defineix què ha de respondre
Comença amb preguntes reals sobre serveis, condicions i propers passos. Especifica quins temes queden fora i quan ha d’intervenir una persona. Un assistent públic i un d’intern necessiten fonts i permisos diferents. La primera versió hauria de cobrir un conjunt comprensible de preguntes revisable amb exemples.
Neteja contradiccions
Revisa documents duplicats, preus antics i esborranys que semblen definitius. Assigna a cada font un responsable i una data de revisió. Conserva una versió autoritzada per a cada condició comercial. Si dos documents discrepen, resol el conflicte abans d’esperar que l’assistent triï correctament pel seu compte.
Dissenya respostes traçables
Relaciona cada resposta rellevant amb una pàgina o document que l’usuari pugui consultar si té permís. Quan no hi hagi prou informació, l’assistent ho ha de reconèixer i oferir un següent pas. Una resposta fluida no substitueix una font correcta, especialment en preus, capacitats o condicions.
Prova preguntes difícils
Inclou preguntes ambigües, informació inexistent, peticions fora de l’abast i canvis d’idioma. Desa la resposta esperada i revisa exactitud i derivació. Repeteix aquestes proves quan canviïn les fonts. El manteniment del coneixement forma part de l’operació de l’assistent i no s’acaba en activar-lo.
Punts clau
- Una base aprovada i mantinguda és més útil que una carpeta enorme sense revisar.