Separa preparar i executar
Un agent pot preparar una tasca, una comanda o una resposta sense enviar-les encara. Defineix quin estat és un esborrany i quina acció el fa efectiu. L’usuari ha de veure destinatari, import o canvi proposat abans d’una confirmació rellevant. Una aprovació genèrica no explica quina operació concreta es farà.
Classifica les conseqüències
Distingeix lectura, canvis reversibles i operacions amb efectes externs. Defineix límits d’import, volum i destinataris quan pertoqui. Les decisions que afecten diners, permisos o clients mereixen controls explícits. Comença amb un procés limitat i amplia’l quan els registres i les proves permetin avaluar-ne el funcionament.
Gestiona incertesa i repetició
Si una eina no respon, l’agent ha de distingir error de resultat desconegut. Abans de reintentar, comprova si l’operació ja s’ha fet. Registra identificadors i estats verificables. Dissenya una sortida cap a una persona quan els sistemes discrepen; inventar una confirmació satisfactòria amaga el problema i dificulta recuperar-lo.
Prova el procés complet
Assaja permisos insuficients, dades incompletes, aprovació rebutjada i caiguda d’un sistema. Comprova que l’agent s’atura al lloc correcte i deixa una explicació útil. Defineix qui el pot desactivar i com continuen les tasques manualment. L’objectiu és una automatització operable, no només una demostració sense errors.
Exemple: preparar una reposició
En un escenari fictici, l’agent detecta una necessitat de 120 unitats a partir d’una regla d’inventari acordada. Prepara un esborrany amb article, quantitat, proveïdor proposat, font i data de la dada. Si falta el preu vigent o el proveïdor no està autoritzat, no inventa informació ni envia la comanda. Demana completar o revisar l’esborrany. Quan hi ha prou informació, mostra l’efecte exacte i requereix l’aprovació configurada. Després d’executar, conserva la referència retornada pel sistema i distingeix “creat”, “rebutjat” i “resultat desconegut”. Detectar una necessitat no constitueix per si mateix autorització per gastar.
Criteris per permetre accions reals
Comprova que una aprovació s’aplica a una versió concreta de l’esborrany i deixa de ser vàlida si canvien dades rellevants. Verifica que un usuari sense permís no pot aprovar, que el rebuig impedeix executar i que repetir la petició no duplica l’operació. Assaja dades externes que intentin canviar instruccions i confirma que no concedeixen noves facultats. Defineix un mecanisme d’aturada i un responsable d’incidències. El registre ha de permetre reconstruir què es va proposar, qui va autoritzar, quina eina va actuar i quin resultat es va observar. Prova primer amb sistemes d’assaig i dades sense efectes sobre comandes reals.
Punts clau
- Una bona aprovació mostra l’acció concreta i les seves conseqüències.